A continuació us intento de fer un petit recull dels primers passos ha seguir en la gestió i configuració del Openfire. Recordeu que per accedir s’ha de fer des de el navegador utilitzant el port 9090, un exemple pot ser http://localhost:9090

La primera vegada us demanarà el idioma i heu de seguir quatre passos bàsics per tenir tot el sistema a punt :

Desprès us demanarà el nom del domini i els ports que voleu utilitzar per defecte en l’administració del Openfire :

S’ha d’escollir quina base de dades voleu utilitzar per gestionar els usuaris i la configuració. Si no teniu instal·lat cap servidor extern i us voleu estalviar problemes de configuració podeu utilitzar la seva base de dades :

Els usuaris poden estar gestionar des de un servidor LDAP de dins del nostre sistema. Si voleu podeu utilitzar la gestió interna d’usuari i grups que té el Openfire :

A continuació tindrem que crear la compte d’administrador del sistema per poder gestionar tota la plataforma :

Ara ja podem accedir a la plataforma per gestionar els usuaris, grups i altres paràmetres del servidor :

A partir d’aquest moment sempre tindràs que utilitzar el compte d’administrador per poder accedir en el panell d’administració :

El primer que pots fer es crear usuaris de missatgeria perquè els usuaris pugin accedir a la IM de la nostre LAN. A la part superior tens la opció de gestió d’usuari i grups.  Pots fer clic a la opció de Crear Nuevo Usuario

 Ara ja pots introduïr totes les dades del usuari que vols crear. Podràs repetir-ho per tants usuaris com volem tenir dins de la nostra plataforma de missatgeria instantània.

Ara ja pots configurar els programes client de XMPP amb el usuari i contrasenya que has creat.

Exemples molt clar d’aquestes eines són el Messenger, Whatsapp, …. encara que la majoria d’elles són eines propietàries. Encara que moltes d’aquestes eines s’utilitzen com a sistemes de comunicació d’oci, potser una eina pràctica dins del nostre organigrama de la empresa per poder aprofitar la xarxa local i comunicar-nos amb els nostres companys.

Un dels protocols oberts que utilitzen els sistemes de missatgeria instantània és el XMPP (Extensible Messaging and Presence Protocol) anteriorment  conegut amb el nom de Jabber. Aquest protocol treballa utilitzant principalment el format XML, i algunes de les grans plataformes d’Internet que utilitzen aquest protocol són Google Talk, Facebook i Tuenti.

Si voleu crear el vostre propi servidor de IM podeu utilitzar el paquet Openfire com a eina servidor i Spark com a client.

Podeu seguir les següents indicacions per fer la instal·lació sobre un sistema Ubuntu Server 10.04 LTS

Des de la consola de sistema el primer que farem serà afegir a la nostre llista de repositoris :

Dins del l’arxiu afegirem en el final la següent línia :

A continuació farem un update i upgrade del repositori del nostre sistema :

sudo apt-get update
sudo apt-get upgrade

El següent pas serà instal·lar el paquet Java perquè es un requisit necessari  per poder instal·lar el paquet Openfire

Ja tenim els requisits instal·lats en el nostre sistema i ja podrem descarregar el paquet de Openfire per fer-ne la instal·lació.

Una vegada descarregat el paquet podeu fer-ne la instal·lació amb la següent comanda :

Ja per finalitzar podeu modificar el XML de configuració per poder definir amb quina connexió de xarxa voleu escoltar les peticions. Dins del openfire.xml hi ha el paràmetre <interfaces> que podeu definir la IP. Si voleu escoltar les peticions de connexió per totes les targetes de xarxa no caldrà modificar l’arxiu.

Pots accedir a la gestió del servidor des de el navegador http://localhost:9090 o bé http://la_vostra_ip:9090

Un domini ens permet afegir a la nostre xarxa un conjunts de funcionalitats que amb grup de treball no disposem. Per exemple :

• Autentificació d’usuari de forma centralitzada en el controlador de domini. La seguretat la gestiona el servidor
• Aplicar polítiques de seguretat a nivell d’usuari o d’equip
• Auditories de seguretat a nivell d’objecte, d’autentificació…

Abans de convertir el nostre servidor amb un controlador de domini hem de fer uns comprovacions inicials per poder garantir el èxit de convertir el nostre equip en el controlador de domini.

1)    Tenir el sistema amb totes les actualitzacions instal·lades per evitar possibles problemes.

2)    Tenir almenys una partició de disc amb format NTFS. El sistema NTFS garanteix poder aplicar seguretat a nivell d’arxiu i/o carpeta.

3)    Tenir configurada una IP estàtica, els servidors sempre han de tenir una IP estàtica per poder garantir la seva completa funcionalitat

4)    Disposar d’un servidor de DNS en la nostra xarxa local per poder-hi guardar la informació de resolució de noms del domini. En el cas de no disposar d’un servidor de DNS el nostre servidor tindrà que assumir aquesta funcionalitats. Es important que el servidor DNS preferit en la configuració de la xarxa sigui la correcte.

5)    Disposar del DVD o CD d’instal·lació a mà

QUE VOL DIR PROMOCIONAR?

Promocionar un servidor vol dir que elevarem la seva funcionalitat dins de la xarxa. Se li assignaran unes funcions addicionals que li donaran prestacions per poder crear usuaris, aplicar polítiques, etc….

REVISAR LA CONFIGURACIÓ DE XARXA

Abans que tots ens hem d’assegurar que la configuració de xarxa del nostre equip sigui correcte per poder fer la promoció.

Com hem dit abans, es necessari tenir configurada una IP estàtica i també que el DNS preferit apunti en el servidor que farà les funcions de DNS locals en la nostra xarxa.

Si la nostra xarxa no disposa de cap equip local que faci la funció de servidor de DNS, el nostre equip tindrà que adquirir aquest rol.

Els DNS són essencials per el bon funcionament del domini, tota l’arquitectura de dominis esta basada amb els DNS. Si els DNS no funcionen correctament o no estant ben configurats els nostre domini no treballarà d’una forma correcte.

Un exemple de configuració correcte seria la que podem observar en aquesta imatge.

EXECUTAR L’ORDRE DE PROMOCIÓ

Una vegada feta la comprovació de la nostre configuració de xarxa ja podem iniciar el procés promoció. Es important tenir en compte que no podrem realitzar aquest procés si no tenim connectat el cable de xarxa en el servidor i aquest connectat amb un SWITCH.

Anem a l’opció de INICI del Windows i en la finestra d’execució o recerca escrivim DCPROMO

Aquest ordre executarà un assistent per poder crear les funcionalitats de controlador de domini en el nostre equip.

INICIAR L’ASSISTENT

La primera pantalla en deixa escollir entre la opció “normal” del assistent i la opció avançada. Nosaltres escollirem la opció del assistent “normal”, es a dir, no activem la opció avançada i li farem clic a següent

A continuació ens donarà un avís de seguretat per informar-nos de les incompatibilitats que pot haver-hi amb sistema o dominis anteriors. Desprès de llegir l’advertència podem fer-li clic a següent

En la propera pantalla del assistent ens demanarà que volem crear : “Crear un dominio nuevo en un bosque nuevo” o bé “Bosque Existente”

Si no tenim cap domini en la nostre xarxa hem de crear un domini nou dins d’un bosc nou de dominis. En el cas de haver-hi ja un domini existent en la nostra xarxa hem d’escollir la opció “Bosque Existente” per dir-li si volem crear un nou control de domini o bé crear un domini nou.

Una vegada hem seleccionar la opció pertinent tindrem que fer-li clic a següent

Quan ja hem decidit que volem crear hem d’indicar-li el FQDN que volem que tingui el nostre domini. El FQDN és el “Fully Qualified Domain Name”, el nom sencer de domini amb l’extensió

Per continuar li hem de fer clic a següent i el nostre servidor verificarà que dins de la nostre xarxa no existeixi cap domini i/o bosc que coincideixi amb aquest nom.

El següent pas serà demanar-nos el nivell de funcionalitat del bosc. Existeixen tres nivells de funcionalitats : Windows 2000, Windows 2003 i Windows 2008.

La funcionalitat fa referència principalment amb la compatibilitat entre controladors de domini que tinguin diferents versions de sistema operatiu.

El procés de promoció crearà un esquema d’objectes que tindran una estructura determinada. Aquest aquesta de la base de dades variarà en funció de la versió de sistema operatiu. Si el nostre servidor ha de tenir compatibilitat amb altres servidors de domini que tenen un sistema operatiu més antic, tindrem que escollir un nivell d’esquema que sigui compatible amb l’equip més antic.

Si en la nostra xarxa no disposem de cap controlador de domini, es a dir, no tenim cap domini creat podem escollir ja directament la opció de Windows Server 2008, i a continuació fer clic en el boto de següent.

La següent pantalla del assistent ens mostrarà les funcionalitats addicionals que volem donar-li en el nostre servidor. En el cas de no disposar de cap servidor de DNS a la nostra xarxa, tindrem que activar la opció de Servidor DNS perquè sigui el que té les entrades de DNS del domini.

Si el nostre servidor té configurades més d’una targeta de xarxa, o detecta alguna connexió Bluetooth o similar que pot fer funcionalitats de connexió de xarxa ens pot aparèixer un missatge d’avis de que es necessari tenir configurada una IP estàtica en el nostre equip

Com que inicialment ja hem verificat que la nostra targeta de xarxa tingui configurada una IP estàtica, podem escollir directament la opció de “Si, el equipo usarà una direcció IP assignada dinàmicament”, aquest missatge no sortirà sempre i si tenim l’equip actualitzat no apareix si no detecta realment algun dispositiu amb IP dinàmica.

Ens donarà segurament un avís indicant que si tenim un servidor de DNS creat actualment les entrades les tindren que crear manualment. Li donem a la opció SI per continuar perquè no tenim servidor de  DNS.

A continuació ens demanarà la ubicació de les bases de dades del domini :

El servidor tindrà que crear unes bases de dades on guardarà la informació del esquema del domini amb tots els objectes (usuaris, equips, polítiques,…). També tindrà que crear una carpeta on guardarà la informació del registre del domini. Per defecte aquesta ubicació és C:\Windows\NTDS

També tindrà que crear una carpeta de només lectura on es guardarà tots els perfils i polítiques dels usuaris i equips del domini. Aquesta carpeta es necessària perquè els equip i els usuaris puguin accedir-hi per llegir-ne la informació. La ubicació per defecte és C:\Windows\SYSVOL.

Aquestes bases de dades i carpetes han d’estar ubicades en un partició amb format NTFS, sinó no deixarà continuar el procés de promoció.

A continuació del assistent ens demanarà la contrasenya de restauració :

Aquesta contrasenya pot coincidir amb la contrasenya del administrador, però només tindrà utilitat en el cas que algun dia tinguem que restaura la base de dades del domini en un cas d’emergència. Per no tenir-hi problemes es aconsellable definir una contrasenya que sigui la mateixa que l’administrador, o sinó tenir-ne un de molt clara perquè no s’oblidi.

Desprès d’aquesta pantalla del assistent, el servidor ens mostrarà un resum de totes les opcions que hem escollir i començarà el procés de promoció :

Una vegada tinguem realitzat el procés de promoció tindrem que realitzar un reiniciar del equip per acabar d’aplicar les funcions en el nostre equip.

El cas més evident és el Windows XP Home Edition, aquesta versió només pot treballar amb xarxa utilitzant grup de treball i no la podem integrar dins del nostre domini.

Per poder-ho fer tenim dues possibilitats :

• Canviar la versió de sistema operatiu, per exemple comprar un Windows XP Professional.
• Modificar algunes claus del registre perquè ens permeti entrar l’equip dins del domini de Windows.

Segurament la opció més idònia és comprar una versió preparada per poder treballar amb domini, però a vegades només volem poder accedir a una carpeta del servidor per obrir documents i per aquest únic motiu potser no valdria la pena canviar de sistema operatiu.

Els passos a seguir per habilitar la opció de domini en el nostre Windows XP Home Edition són :

• Anar a la opció INICIO i EJECUTAR i escriure la comanda REGEDIT
• Buscar dins del registre la clau HKEY_LOCAL_MACHINE/SYSTEM/ControlSet00?/Control/ProductOptions
• Eliminar la clau de registre ProductSuite
• Crear una nova clau del tipus DWORD anomenada Brand
• Assignar el valor numèric 0 (cero) a la clau Brand que hem creat
• Reiniciar l’equip
• Iniciar amb la tecla F8 per fer sortir les opcions d’inici de Windows XP i escollir la opció de última configuració bona del menú d’inici.

Una vegada fetes aquestes accions, podràs observar que en les opcions de Propietats del MI PC ja tens la opció de poder afegir l’equip dins d’un domini.

Nota:  de la carpeta SYSTEM has d’escollir la opció ControlSet amb el valor més actual, per exemple ControlSet002

Quan tenim un col·lapsa en el nostre servidor de correu també podem tenir un problema amb la capacitat de disc si la quantitat de correus es excessiva.

Per solucionar el problema a vegades no queda més remei que fer una “incursió” a traves de consola (SSH) per poder parar el servei del QMAIL i esborrar tota la cua de missatges que tenim.

Hi ha diversos scripts o programes que permeten realitzar aquesta tasca, però a vegades es necessari del compilador de gcc per poder instal·lar alguna d’aquestes utilitats.

A continuació un indico alguns passos per crear un script que us poden ajudar a solucionar el problema.

Des de la consola podem crear una carpeta on desar-hi els nostres scripts :

sudo mkdir /etc/scripts

Crear un arxiu amb l’script per esborrar la cua :

sudo vim /etc/scripts/esborrarcua.sh

El contingut del arxius ha de ser el següent :

Desar els canvis amb la seqüència de ESC + wq

Per finalitzar s’ha de donar permisos en el nostre script perquè es pugi executar :

sudo chmod +x /etc/scripts/esborrarcua.sh

Ara ja podràs executar l’script per buidar la cua del teu qmail des de consola amb  :

  cd /etc/scripts
 sudo ./esborrarcua.sh

Una alternativa que tenim és el Zimbra, aquesta és una eina col·laborativa del fabricant VMWARE i existeix una versió OSE (Open Source Edition) i també una versió de pagament amb llicències perpetues.

L’objectiu d’aquest post es poder-vos ajudar per instal·lar la versió OSE en un servidor Ubuntu Server 10.04 LTS de 64 bits.

El primer requisits és tenir instal·lat un sistema Ubuntu Server 10.04 LTS 64 bits sense cap tipus d’actualització.  Es recomanable disposar d’un equip  amb 2 GB  de memòria RAM com a mínim  i suficient espai per fer la instal·lació i poder emmagatzemar les bústies dels usuaris.

Farem el supòsit d’instal·lar un servidor de Zimbra anomenat zm amb la configuració de xarxa 192.168.20.100 amb una màscara de 24 bits (255.255.255.0), una porta d’enllaç de 192.168.20.1 i finalment un domini anomenat keops.net

El primer que farem serà fer un update i upgrade del nostre sistema des de la consola :

sudo apt-get update
sudo apt-get upgrade

Una vegada feta la actualització del sistema tindrem que instal·lar prèviament  alguns paquets per poder instal·lar algunes dependencies i també el paquet de bind9 per gestionar els DNS. Executarem la següent sentencia des de la consola de sistema :

sudo apt-get install  linux-headers-$(uname -r) build-essential libperl5.10 sysstat sqlite3 bind9

Una vegada instal·lat aquest paquets ja podrem començar a configurar la xarxa i els DNS.

Des de la consola de sistema executar la comanda per editar la configuració de xarxa :

sudo vi /etc/network/interfaces

Dins del editor tindrem que deixar la configuració amb estàtica com el següent exemple :

Recorda que dins del edito vi tindràs que utilitzar la comanda a per entrar el mode d’Insertar, i desprès per desar els canvis tindràs que fer la seqüència ESC + w + q (write i quit)

Desprès de configurar la xarxa tindrem que editar el arxiu de hosts :

sudo vi /etc/hosts

 La configuració tindrà que quedar de la següent manera :

Desprès de desar els canvis del  arxiu de hosts, tindrem que editar alguns arxius del servidor de DNS (bind) :

sudo vi /etc/bind/named.conf.options

La configuració d’aquest arxiu tindria que ser similar al següent :

Desar els canvis del arxiu i editar el següent :

sudo vi /etc/bind/named.conf.local

Dins d’aquest arxiu hem de crear la següent estructura :

Desprès de desar els canvis d’aquest arxius tindrem que editar els tres arxius que hem definit dins named.conf.local :

sudo vi /etc/bind/db.keops.net

El contingut del arxiu serà :

A continuació s’ha d’editar l’arxiu següent :

sudo vi /etc/ bind/db.20.168.192

El contingut del arxiu ha de ser el següent seguin l’exemple del post :

Desar els canvis del arxiu i a continuació hem d’editar el següent :

sudo vi /etc/bind/db.0.0.127

El contingut del arxiu tindria que ser el següent :

Per finalitzar la configuració prèvia del nostre sistema tindrem que editar l’arxiu resolve.conf :

sudo vi /etc/resolve.conf

El contingut del arxiu ha de quedar amb el següent contingut :

Desprès d’haver modificat i desat la configuració del arxiu resolve.conf només caldrà reiniciar el nostre sistema per poder començar la descarrega del Zimbra i la seva instal·lació. Per poder reiniciar l’equip podeu executar la següent sentència :

sudo reboot

Una vegada ja tenim reiniciat el nostre equipo podem realitzar una parell de comprovacions amb la sentencia ping per verificar que la configuració dels DNS es efectiva. Per exemple podeu fer un ping en el host zm o bé en el domini keops.net

Ara ja podem descarregar el paquet Zimbra de la pàgina VMWARE, es aquest exemple la versió és la 7.1.4 per Ubuntu Server 10.04 LTS, es important verificar en la pàgina del fabricant (http://www.vmware.com) quina és la versió més actual. Per fer la descarrega podem executar les següents sentències :

cd /opt
wget http://files2.zimbra.com/downloads/7.1.4_GA/zcs-7.1.4_GA_2555.UBUNTU10_64.20120105094803.tgz

Desprès de descarregar el paquet tindrem que realitzar la descompressió i l’execució del procés d’instal·lació :

sudo tar xzvf  zcs-7.1.4_GA_2555.UBUNTU10_64.20120105094803.tgz
cd zcs-7.1.4_GA_2555.UBUNTU10_64.20120105094803
sudo ./install.sh

En el procés d’instal·lació s’ha d’escollir totes les opcions per defecte i només caldrà tenir en compte 2 aspectes :

En el procés d’instal·lació us agafarà per defecte el domini zm.keops.net, al final del procés us deixarà canviar el domini i tindreu que definir-ho com a keops.net

Us serà necessari definir la contrasenya del  usuari admin abans de desar la configuració final del sistema.

Per poder administrar el sistema podreu fer-ho amb la URL https://192.168.20.100:7071 i per poder accedir en el webmail tindreu que especificar la següent URL http://192.168.20.10

Ara ja podeu tenir un servidor dins de la vostra xarxa per poder gestionar contactes, calendaris, correu, tasques, etc….. Si necessiteu d’instal·lar el Zimbra del vostre sistema podeu executar la següent comanda :

sudo ./install.sh -u

Els entorns gràfics sempre són programes amb més possibles “bugs” de seguretat que poden fer perillar la seguretat del nostre sistema d’una forma més fàcil. Per exemple, les noves versions de Windows 2008 Core ja no incorporen sistema gràfic per poder garantir un nivell més elevat de seguretat.

Tot i així, el principal perill dels sistemes informàtics d’avui en dia són els propis usuaris que ha vegades amb les seves accions posen de perill la integritat o seguretat dels sistemes.

Si necessiteu de disposar d’entorn gràfic Gnome en el vostre sistema Ubuntu Server 10.04 LTS només caldrà que instal•leu els següents paquets des de la consola de sistema :

sudo apt-get install xorg gnome-core language-pack-es language-pack-es-base language-pack-gnome-es language-pack-gnome-es-base language-selector language-support-es gksu gnome-system-tools gnome-nettool

Es important que abans d’acceptar la instal•lació dels paquets reviseu si hi ha algun conflicte o bé us actualitzarà algun paquet que pugi posar en perill les aplicacions ja instal•lades.

Si voleu, desprès d’instal•lar l’entorn gràfic podeu instal•lar el paquet XRDP que convertirà el vostre equip en un servidor de connexions remotes (RDP) :

sudo apt-get install xrdp

Per realitzar aquesta tasca es necessari tenir instal·lat en el vostre equip el Virtualbox 4.0+ amb les opcions d’instal·lació estàndard. El primer que tindrem que fer es obrir una finestra de sistema (consola) per poder executar algunes sentències de sistema. El Virtualbox té la sentència VBoxManage per poder controlar, modificar i configurar les nostres màquines virtuals; aquesta sentència la podreu localitzar dins de la carpeta d’instal·lació del Virtualbox. La seva sintaxis per poder redimensionar és :

VBoxManage modifyhd disc_a_dimensionar.vdi –resize nou_tamany_MB

S’ha d’especificar el camí exacte del arxiu .VDI i la nova grandària amb MBytes. Un exemple :

Desprès d’excutar la comanda podreu observar una “barra” de progrés de 0% fins al 100% per poder veure la evolució del procès de canvi de grandària del disc.

Una vegada finalitzada l’execució de la sentència podeu iniciar la vostre màquina virtual per poder comprovar que realment us ha canviar la grandària del vostre disc. Aquesta sentència només us canviarà la mida del disc, però no redimensionarà la partició.

Per poder canviar o expandir la grandària de la partició podeu utilitzar alguna sentència del propi sistema operatiu guest o bé una eina (LiveCD) com el GParted.

Primer de tot tindrem que instal.lar el paquet smbfs en els nostre Ubuntu. Podem fer-ho des de el Synaptics o també des de consola amb la següent comanda :

sudo apt-get install smbfs

Un dels problemes que tindrem alhora d’accedir a un equip amb Windows serà la autentificació, es a dir, tindrem que accedir-hi amb un usuari i contrasenya que tingui permisos per poder-hi accedir. Per evitar que cada vegada que volem accedir tinguem que autentificar podem crear un arxiu amb les credencials. Obrim una finestra de sistema (terminal) i executem la següent comanda :

sudo gedit /home/<el menu usuari>/.smbcredentials

En el lloc de <el meu usuari> s’ha sustituir pel nom de la vostra carpeta d’usuari que coincideix amb el nom d’usuari que feu servir en el vostre equip. Dins del arxiu .smbcredentials heu d’escriure el següent :

username=<nom_usuari_de_windows>
password=<contrasenya_del_usuari_de_windows>

Una vegada heu creat aquestes dues lines s’ha de guardar l’arxiu i ja podeu tancar la finestra del gedit. Desprès de crear l’arxiu tindreu que modificar els permisos amb la següent sentencia :

sudo chmod 600 /home/<el meu usuari>/.smbcredentials

Per poder montar un recurs de Windows tindrem que crear dins del nostre equip una carpeta on “montar” el recurs de xarxa. Dins d’una finestra de terminal hem d’escriure la següent sentencia :

sudo mkdir /mnt/<nom_carpeta>

El <nom_carpeta> el tindreu que sustituir pel nom que voleu “montar” el recurs compartit en el vostre Ubuntu. Per exemple pot ser documents o bé imatges, tot depen del tipus de contingut que tindrem en l’equip de Windows.

Per finalitzar tindrem que modificar l’arxiu fstab per poder configurar que automàticament el nostre equip “monti” la carpeta compartida. Dins del arxiu fstab es guarden els recursos que es monten de forma automàtica. Des de la consola de sistema executem la següent sentencia :

sudo gedit /etc/fstab

Dins del arxiu fstab tindrem que afegir-hi al final de tot la següent linea :

//<equip_de_windows>/<nom_recurs> /mnt/<nom_carpeta> cifs credentials=/home/<el meu usuari>/.smbcredentials, iocharset=utf8, file_mode=0777, dir_mode=0777 0 0

La opció <equip_de_windows> s’ha de sustituir per la IP o el nom d’equip on tenim el recurs compartit. El <nom_recurs> és el nom del recurs compartit que tenim en l’equip de Windows. La opció de <nom_carpeta> i <el meu usuari> ja els em comentat abans, són la carpeta on volem “montar” el recurs i la carpeta on està guardat el nostre perfil de Ubuntu. Per finalitzar només caldrà desar l’arxiu fstab i executar la següent comanda des de una finestra de terminal perquè no sigui necessari reiniciar l’equip :

sudo mount -a

Espero que aquestes petites indicacions us siguin d’ajuda per poder accedir d’una forma més facil des de el vostre Ubuntu cap un equip amb Windows.

Una de les mancances que he trobat en el moment de migrar de Windows a Ubuntu és la possibilitat de poder realitzar una connexió d’escriptori remot (RDP) per poder treballar de forma gràfica amb el meu escriptori KDE o GNOME d’Ubuntu.

Buscant per la xarxa he pogut localitzar el projecte XRDP que permet instal·lar serveis d’escriptori remot en la nostra estació de treball d’Ubuntu.

El primer que tindrem que realitzar és la instal·lació del paquet XRDP en el nostre equip. Per fer-ho has d’obrir una finestra de consola (terminal) i executar la següent sentencia :

Una vegada tingueu instal·lat el paquet només caldrà reiniciar l’equip perquè pugueu accedir en el vostre escriptori de forma remota. Podeu utilitzar el Client d’Escriptori Remot que té el Windows XP o el Windows 7. En el cas d’utilitzar un equip amb linux podeu utilitzar el rdesktop o algun altre programa client de RDP.

Un dels problemes que podràs observar quan facis la connexió remota serà que el teclat de la té una distribució US. Per poder solucionar el problema és necessari crear un arxiu a la ubicació /etc/xrdp  amb el nom km-040a.ini on tindrem que definir el keymap (mapa) de caràcters que volem utilitzar, en el nostre cas tindrà que ser la distribució ES

Podeu descarregar-vos l’arxiu km-040a.ini comprimir amb format ZIP del següent enllaç.